Cancerígens en el món del motor

Les emissions de motor dièsel i el contacte amb olis lubricants de motor es consideren agents carcinògens.

La protecció dels treballadors contra els riscos per a la seva seguretat i la seva salut, inclosa la prevenció d'aquests riscos, inclou els derivats (o que puguin derivar-se) de l'exposició durant el treball a agents carcinògens o mutàgens.

La Directiva 2004/37 / CE, relativa a la protecció dels treballadors contra els riscos relacionats amb l'exposició a agents carcinògens o mutàgens durant el treball, inclou la consideració com a agent carcinogen a qualsevol substància o preparat alliberats per determinats processos que relaciona en un annex.

Aquest annex s'ha ampliat, a partir de la publicació (2019.01.31) de la Directiva 2019/130, que inclou processos del món del motor:

• Treballs que suposin exposició cutània a olis minerals prèviament utilitzats en motors de combustió interna per lubrificar i refrigerar els elements mòbils del motor.
• Treballs que suposin exposició a emissions de motors dièsel.

En la nova directiva també afegeix, en la relació de valors límit o altres disposicions directament relacionades, el següent:

• Valor límit, 8hores: Emissions de motors dièsel 0,05 mg / m³ - calculat sobre la base del carboni elemental- [Aquest valor límit s'aplicarà a partir del 21 de febrer de 2023 i, per a la mineria subterrània i la construcció de túnels, s'aplicarà a partir del 21 de febrer de 2026]. Aquests terminis deriven que es considera que pot ser difícil d'assolir a curt termini en alguns sectors.
• Olis minerals prèviament utilitzats en motors de combustió interna per lubrificar i refrigerar els elements mòbils del motor. Efectes sobre la pell

A la Directiva s'exposa que hi ha proves suficients de la carcinogenicitat de les emissions dels motors dièsel procedents de la combustió de gasoil en els motors d'encesa per compressió i el Comitè consultiu per a la seguretat i la salut en el treball (CCSS), va convenir en què s'havien d'incorporar les emissions dels motors dièsel tradicionals a les substàncies, barreges i procediments carcinògens.

Així mateix, l'CCSS ha sol·licitat més investigacions sobre els aspectes científics i tècnics dels tipus de motors més moderns.

Les emissions dels motors dièsel han estat classificades pel Centre Internacional d'Investigacions sobre el Càncer (CIIC) com a agent carcinogen per a les persones (categoria 1 de CIIC) i ha posat en relleu que, si bé el volum de partícules i substàncies químiques s'ha reduït en els tipus de motors dièsel més moderns, encara no està clar com es traduiran els canvis quantitatius i qualitatius en modificacions de les conseqüències per a la salut. El CIIC també ha posat en relleu que és habitual utilitzar el carboni elemental, que constitueix una proporció significativa d'aquestes emissions, com a indicador de l'exposició.

Sobre els olis minerals prèviament utilitzats en motors de combustió interna per lubrificar i refrigerar els elements mòbils dels motors, la Directiva també conclou que hi ha proves suficients de la carcinogenicitat. El Comitè Científic per als Límits d'Exposició Professional a Agents Químics (SCOEL) va determinar la possibilitat d'una absorció significativa d'aquests olis a través de la pell i va arribar a la conclusió que es produeix una exposició professional per via cutània i per això es remarca l'observació «pell» a nivell normatiu.

En aquest cas, és possible utilitzar una sèrie de millors pràctiques per limitar l'exposició cutània, entre les quals es troben la utilització d'equips de protecció individual, com ara guants, i la retirada i neteja de la roba contaminada. El compliment ple d'aquestes pràctiques i de noves pràctiques millors emergents podria ajudar a reduir aquesta exposició.